diumenge, 4 de gener de 2009

Nadal, dolç Nadal...

Estic perdut: la meva mare corre de dalt a baix per que no se li cremi el pollastre mentre es canvia, ara truca el meu avi a la porta: din doong! La meva germaneta el va a obrir: porta un regal dels reis: clar, es un yayo, i ja ha perdut la noció del temps. S'apropa la meva germana gran a l'avi i li xiuxiueja que encara no és 6 de gener, i que ens estem preparant per anar a la missa del Gall. Apareix la meva mare per saludar a l'avi, i en el moment que surt de la cuina la meva germaneta tanca la porta del pis.
La mare li pega la bronca i li crida, que s'en vagi a pentinar. Obre la porta per despedir a l'avi quan aquest ja està a l'ascensor.
Les portes es tanquen i l'avi es pilla el dit. Aconsegueix obrir la porta abans que es tanqui del tot i sona: boom! : el pollastre s'acaba de cremar: ha petat la olla a pressió. El meu pare, que estava llegint un llibre, s'ensurta i desperta del seu somni literari: pren consciencia de la situació i ajuda a la nena a canviar-se. La mare despedex a l'avi i s'endintra a la cuina: collons, tot està negre!

En aquestes que surt la nena: i quina falda em poso?. Apunt de ventar-li una clatellada va el pare corrents cap a la nena i es rellisca amb el pipi que fa el bebé que li han regalat a la cosineta i que se l'ha deixat a casa per que anaven a Molins de Rei a celebrar el Nadal.

El meu pare s'aixeca i diu que no aguanta més que s'en va amb l'avi a missa, que estava a fora casi en estat vegetatiu. Es tanca la porta del pis i la meva mare encara frega el terra.
Tira enfurismada el pollastre a la rentadora, no s'ha donat compte. Jo el recullo lentament i clar, no la deixo passar per que la rentadora està de camí a la seva habitació. M'empemta per passar i s'estavella al terra pegant-se un cop de mil dimonis. Em pega a la bronca i va a canvair-se, que encara estava en devantall.
En aquestes que apareix la gran amb la faldilla negra dels nassos i diu que li lligui el vestit. Jo ja no aguanto més: em fa mal tot! queden sols 5 minuts i encara estem així! Així doncs que m'en farto, surto al carrer i respiro la calma suspesa a l'aire del dia de Nadal.

Caram! quina tranquilitat que hi ha al carrer: sembla com si no hi hagués ningú, i es pot respirar amb calma... Vaig dons caminant lentament cap a l'església, i no se m'acudeix imaginar-me l'interior de cada casa que veig des del carrer amb les llums enceses...

1 comentari:

  1. Sí, senyor. S'ha d'escriure. Com sigui. LLarg, curt, narració, assaig, poesia. Allò que sigui. Possiblement és la millor manera de perfilar el pensament. Si no es pensa, pleguem i esborreu-vos ben de pressa de l'ofici d'estudiants. Guanyareu diners des dels 17 o 18 anys, per poc espavilats que sigueu, i no haureu d'esperar a fer cap carrera maleïda, que tants ni acaben. Tothom que ha pensat una mica ho ha acabat escrivint. Si li ho han publicat, millor. Si no, tant se val.
    S'ha d'escriure i reescriure el que s'ha escrit. Quan no hi ha res més a mà, sempre són a tocar el pensament, les paraules i la gramàtica.

    ResponSuprimeix