dimecres, 28 de gener del 2009

33: la Promoció més fina

Finalment, l'obra mestra del Joan Galí a l'abast de tot el poble

Comença l'últim any al cole,
el Terradas i el Solé ens esperen a tots.
La 33 Promoció.
Estan preparats per fer-la grossa aquest any.

No podia suportar
Samaranch d'Economia i el Pepe de Mates.
Ha arribat el 1r parcial,
la gent es fa les caques amb els cates que cauen.

El Brent ha fotut el camp.
Déu n'hi do el yankee com la va liar.
El Bachs no calla amb la massoneria
i jo demano a Déu que torni el Valderrama.

TORNADA:  Trenta, trenta, trenta, trenta, trenta, trenta-tres
                   la promoció més fina      (x 2)

El Pujol és molt pesat,
la història que ens explica segur que és mentida.
I el Mur amb la Filo
li té pilota al Cosp i mania a la resta.

Apareix per darrera el Gómez
i el González que s'emprenya en el menjador.
Ara ves al futbolín.
El Fono està pagant la hipoteca del Poma.

Al Tonetti el foten fora
i el Garrido no pesca mai!
On estan les txurris del Brent?
On s'ha fotut el yankee que jo ja el troba a faltar.

TORNADA    (x 4)

diumenge, 25 de gener del 2009

Edu Fusté de la Sotilla celebra els 18

Preguntant per tots els detalls de l'Escola d'Arquitectura
moltes felicitats !!!

dissabte, 24 de gener del 2009

També en Xavier Torres arriba als 18

Aqui el tenim, passades les 16,45, preparant panellets.
moltes felicitats !!!

dilluns, 19 de gener del 2009

Mas del Bosc, mon amour

Els mestres, els estudiants, els alumnes, els matriculats, la gent en general i l'Alex Bachs tenen el gust de saludar des de Mas del Bosc (Vallès Occidental) la penya de 48 companys de la 33P que han decidit romandre durant els dies 20 i 21 de gener del 2009 al calor de La Farga (de 9:15 a 16:45) i de les seves llars (de 0:00 a 9:15 i de 16:45 a 24:00).
Visca la llibertat!
Sigueu feliços, estudieu molt, no feu enfadar els professors i guanyeu al futbolín.
Ja us ho contarem i a reveure.

diumenge, 18 de gener del 2009

Victòria còmoda contra Pàdua (0-3) a set dies del derbi decisiu contra Viaró. Pitxu i Martín, un duet letal

El Mr M Morales rebaixa l'optimisme: "Tenéis que jugar y dejaros de chorraditas. Si contra Viaró jugamos así, nos van a repasar"

Barcelona, 17 (FARGAPRESS).- Dos gols del Martín F i un del  Pitxu van posar les coses al seu lloc en el partit de represa de la Lliga, després de l'aturada de les competicions a causa de les Festes de Nadal, que enfrontava els xicots de Mira-Sol contra el prestigiós combinat barceloní de Pàdua, a l'estadi del carrer Granja Vella s/n de la ciutat comtal.
El Martín F, incorporat a les files del juvenil durant el mercat d'hivern, va tornar a ser el jugador talismà per obrir la llauna del marcador. Després de tres convocatòries consecutives, el seu olfacte de gol i la seva facilitat rematadora el postulen com un candidat seriós per desbancar el Pau B com a Pitxitxi de l'equip.
Per la seva banda, el mite del Pitxu és va fent més i més gran cada partit. Aquest cop s'estrenà jugant pel costat esquerre del camp, amb la mateixa seguretat i solvència de sempre i en un estat de forma física excepcional. “M'hi he trobat igual de bé que per la dreta”, va manifestar lacònicament en acabar el matx. Abans del descans, després de recollir una passada màgica del Fernando J, va tenir el premi de signar al marcador el 0-2 que donava la tranquil·litat a companys i seguidors.
L'equip de La Farga va saltar al camp amb un nou sistema tàctic 4-2-3-1 (i això sense comptar el Tese) amb múltiples variants fruit de la creativitat improvisada de la gent. Va desactivar l'estratègia dels adversaris des del primer minut, fent presagiar un resultat final escandalós. Tot i que l'equip de Pàdua no ha guanyat encara cap partit i és un abonat habitual a golejades de dos dígits, els nois de la 33 Promoció, amb l'elegància que sempre ha caracteritzat els equips de Batxillerat de la casa, van evitar fer més sang que l'estrictament imprescindible per tornar a casa amb els tres punts al sarró. Per contrast amb el joc sibarita i exquisit de La Farga, el de l'enemic va resultar força brut i destraler, porc a estones, molt en la línia de la festivitat de Sant Antoni Abat del passat dissabte. Els nostres, més o menys, s'estigueren de cedir a cap provocació.
L'expedició de La Farga es trobà al vestidor un rètol sorprenent, ple d'amenaces misterioses: “PROHIBIT MENJAR, BEURE I FUMAR”. Segurament devia ser un error, perquè quan alguns van provar de beure, menjar i fumar per mirar què passava, no va passar absolutament res a ningú.

dijous, 15 de gener del 2009



Per fi la imatge panoràmica disponible per als cèlebres alumnes de disseny: gaudiu-ne!!

dissabte, 10 de gener del 2009

dimecres, 7 de gener del 2009

La 33 promoció comença la carrera




Serveixin aquestes tres imatges de la visita a Pamplona per esperonar els esforços de la 33 promoció; en aquest 2009, d'aquí a quatre dies, comença la carrera.


Demà és 8: esmoleu les eines!

Dimecres, 7 de gener del 2009. Això s'acaba. Demà comença el segon trimestre del curs. Ja hi tornem a ser. Amb una sola festa (3 de març, Sant Medir). Sense ponts. D'aquí a quatre dies, pas de l'equador del 2n de BAT. Prepareu els cartipassos i les motxilles, el bolígraf nou de reis, la calculadora, el diccionari de llatí i el passamuntanyes. Acosteu-vos de bon matí a Mira-Sol a un quart de deu en punt del dijous, dia 8 de gener. Als més matiners, el Biel i el Martí us donaran la benvinguda, arraulits a la vora d'algun radiador –tant de bo que no s'hagin espatllat–, amb cara de son. El primer dia del segon trimestre –fixeu-vos-hi bé– els professors arriben amb un to vital molt baix, més que mai. Sota mínims. Als alumnes els esdevé el mateix. El Daniel i l'Àlex no tindran ni esma per barallar-se. Per a tothom és un dia grisot i desmenjat. Les hores passen plàcidament, més mandroses que mai. Ningú no les acuita. La sirena dels tres quarts de cinc ens lliurarà a tots al món dels vius. Ja s'ha acabat. Els del juvenil no tindran més remei que concórrer a l'entrenament, encarcarats. Quants no s'hauran oblidat de la bossa? Demà passat serà divendres, Sant Tornem-hi. Set hores més i cap de setmana. El dilluns,12, començarà la guerra de debò. Esmoleu ben bé les eines. Misèria!

dilluns, 5 de gener del 2009

Ja tenim un logo!


Aquesta imatge podria ser el possible logo per a la nostra estimada 33a Promoció.
Tot és discutible, i s'accepten comentaris dels nostres estimats lectors.
Així mateix s'accepten queixes i suggeriments: és més : s'agraïran

diumenge, 4 de gener del 2009

Una miqueta d'Art per a relaxar la vista


Nadal, dolç Nadal...

Estic perdut: la meva mare corre de dalt a baix per que no se li cremi el pollastre mentre es canvia, ara truca el meu avi a la porta: din doong! La meva germaneta el va a obrir: porta un regal dels reis: clar, es un yayo, i ja ha perdut la noció del temps. S'apropa la meva germana gran a l'avi i li xiuxiueja que encara no és 6 de gener, i que ens estem preparant per anar a la missa del Gall. Apareix la meva mare per saludar a l'avi, i en el moment que surt de la cuina la meva germaneta tanca la porta del pis.
La mare li pega la bronca i li crida, que s'en vagi a pentinar. Obre la porta per despedir a l'avi quan aquest ja està a l'ascensor.
Les portes es tanquen i l'avi es pilla el dit. Aconsegueix obrir la porta abans que es tanqui del tot i sona: boom! : el pollastre s'acaba de cremar: ha petat la olla a pressió. El meu pare, que estava llegint un llibre, s'ensurta i desperta del seu somni literari: pren consciencia de la situació i ajuda a la nena a canviar-se. La mare despedex a l'avi i s'endintra a la cuina: collons, tot està negre!

En aquestes que surt la nena: i quina falda em poso?. Apunt de ventar-li una clatellada va el pare corrents cap a la nena i es rellisca amb el pipi que fa el bebé que li han regalat a la cosineta i que se l'ha deixat a casa per que anaven a Molins de Rei a celebrar el Nadal.

El meu pare s'aixeca i diu que no aguanta més que s'en va amb l'avi a missa, que estava a fora casi en estat vegetatiu. Es tanca la porta del pis i la meva mare encara frega el terra.
Tira enfurismada el pollastre a la rentadora, no s'ha donat compte. Jo el recullo lentament i clar, no la deixo passar per que la rentadora està de camí a la seva habitació. M'empemta per passar i s'estavella al terra pegant-se un cop de mil dimonis. Em pega a la bronca i va a canvair-se, que encara estava en devantall.
En aquestes que apareix la gran amb la faldilla negra dels nassos i diu que li lligui el vestit. Jo ja no aguanto més: em fa mal tot! queden sols 5 minuts i encara estem així! Així doncs que m'en farto, surto al carrer i respiro la calma suspesa a l'aire del dia de Nadal.

Caram! quina tranquilitat que hi ha al carrer: sembla com si no hi hagués ningú, i es pot respirar amb calma... Vaig dons caminant lentament cap a l'església, i no se m'acudeix imaginar-me l'interior de cada casa que veig des del carrer amb les llums enceses...

dissabte, 3 de gener del 2009

divendres, 2 de gener del 2009

Bon Nadal, Bon Any i Bon Futbol!

Un equip farcit de baixes i lesions acomiada el 2008 guanyant al Sant Ignasi (3-2)


   Mira-Sol, 20 (Fargapress).– Amb una alineació de circumstàncies, a causa de diferents baixes i lesions, l'equip juvenil de La Farga va acomiadar l'any amb una victòria clara en el partit que l'enfrontava amb els col·legues del col·legi Sant Ignasi de Barcelona. L'equip de Mira-Sol va fer un gran desplegament de joc, de domini i d'ocasions de gol, molt més generós que no pas l'assenyalat fredament pels guarismes finals del marcador del matx.

A fi saltar al camp en peu d'absoluta igualtat i de no donar avantatges a cap dels dos equips, el partit va començar amb un empat inicial de 0 a 0, complint escrupolosament la lletra i l'esperit del reglament de les competicions de futbol, aprovat per la FIFA, i que el Consell de l'Esport Escolar de Barcelona ha fet seu, almenys en aquest detallet, d'ençà la seva creació. Tot i que el reglament sigui taxatiu pel que fa al marcador inicial del partit, no diu absolutament res sobre quin ha de ser el resultat final. De vegades, el marcador no es mou, i el resultat final coincideix amb el resultat inicial de 0 a 0 . És una circumstància que es dóna sempre que cap dels dos equips no aconsegueix que la pilota traspassi completament la ratlla de gol de l'adversari. 

Com és sabut, si la bimba traspassa la ratlla de gol, l'àrbitre del partit ho fa saber amb un toc de xiulet i se'n va amb pas atlètic cap al cercle central del terreny de joc. Els contraris, sovint amb cara de pomes agres, tenen el privilegi de recomençar el partit des de la ratlla del mig camp, un cop apaivagades les cridòries, les felicitacions i les cerimònies commemoratives, usualment força paleolítiques, amb què els qui han marcat solen celebrar aquest event, tan trascendental per a la felicitat col·lectiva de l'equip.

El dissabte, dia 20, els jugadors van representar cinc cops aquesta funció: tres vegades els locals i dues els visitants, com se'n deriva fàcilment del resultat final del partit.

De vegades, mentre els jugadors celebren el gol embogits, l'àrbitre l'anul·la, perquè el linesman li diu, per exemple, que hi havia un davanter que estava escanyant el porter dels altres o perquè el rematador era en posició de fora de joc. En aquest cas als celebrants se'ls posa cara de tontos. Tradicionalment arrenquen a córrer, esmaperduts, vers el jutge del partit per fer-li reconsiderar el veredicte. En tota la història de la civilització occidental no es recorda el cas que un àrbitre desanul·li un gol anul·lat. Els jugadors, però, no ho saben i solen plantar-se davant del referee fets una fúria. Si es posen molt pesats, a l'àrbitre se li acaba la paciència i ensenya una tarja de color groc al més enfurismat.  Si el sarau passa de mida o es presenta adobat amb algun mot massa gruixut, que ultrapassi la bona educació, la tarja pot ser de color vermell.

Reprenent el fil del partit, les lesions del Ramon G i del Dani R van obligar el Míster a reconstruir l'eix central de la defensa. Per la seva banda, els laterals van complir sobradament la missió de frenar les escomeses dels enemics pels extrems. En aquesta tasca tan delicada va destacar l'actuació sense contemplacions del Gila, que demostrà a tothom que les arts marcials als passadissos del pavelló entre classe i classe, de dilluns a divendres, també poden resultar molt útils els dissabtes al matí. El fotògraf oficial de l'equip se n'encarregà d'immortalitzar-ho per a la posteritat.

dijous, 1 de gener del 2009

L'equip de futbol us desitja un feliç 2009

En acabar el partit contra el Sant Ignasi amb una treballada victòria (3-2) el passat dissabte 20 de desembre vam fer aquesta fotografia... Feliç 2009 a tots!!!