Nadal, dolç Nadal...

Estic perdut: la meva mare corre de dalt a baix per que no se li cremi el pollastre mentre es canvia, ara truca el meu avi a la porta: din doong! La meva germaneta el va a obrir: porta un regal dels reis: clar, es un yayo, i ja ha perdut la noció del temps. S'apropa la meva germana gran a l'avi i li xiuxiueja que encara no és 6 de gener, i que ens estem preparant per anar a la missa del Gall. Apareix la meva mare per saludar a l'avi, i en el moment que surt de la cuina la meva germaneta tanca la porta del pis.
La mare li pega la bronca i li crida, que s'en vagi a pentinar. Obre la porta per despedir a l'avi quan aquest ja està a l'ascensor.
Les portes es tanquen i l'avi es pilla el dit. Aconsegueix obrir la porta abans que es tanqui del tot i sona: boom! : el pollastre s'acaba de cremar: ha petat la olla a pressió. El meu pare, que estava llegint un llibre, s'ensurta i desperta del seu somni literari: pren consciencia de la situació i ajuda a la nena a canviar-se. La mare despedex a l'avi i s'endintra a la cuina: collons, tot està negre!

En aquestes que surt la nena: i quina falda em poso?. Apunt de ventar-li una clatellada va el pare corrents cap a la nena i es rellisca amb el pipi que fa el bebé que li han regalat a la cosineta i que se l'ha deixat a casa per que anaven a Molins de Rei a celebrar el Nadal.

El meu pare s'aixeca i diu que no aguanta més que s'en va amb l'avi a missa, que estava a fora casi en estat vegetatiu. Es tanca la porta del pis i la meva mare encara frega el terra.
Tira enfurismada el pollastre a la rentadora, no s'ha donat compte. Jo el recullo lentament i clar, no la deixo passar per que la rentadora està de camí a la seva habitació. M'empemta per passar i s'estavella al terra pegant-se un cop de mil dimonis. Em pega a la bronca i va a canvair-se, que encara estava en devantall.
En aquestes que apareix la gran amb la faldilla negra dels nassos i diu que li lligui el vestit. Jo ja no aguanto més: em fa mal tot! queden sols 5 minuts i encara estem així! Així doncs que m'en farto, surto al carrer i respiro la calma suspesa a l'aire del dia de Nadal.

Caram! quina tranquilitat que hi ha al carrer: sembla com si no hi hagués ningú, i es pot respirar amb calma... Vaig dons caminant lentament cap a l'església, i no se m'acudeix imaginar-me l'interior de cada casa que veig des del carrer amb les llums enceses...