L'esperat discurs del SITO

Per fi posem a l'abast de tota la promoció les esperades paraules del Sito el dia de les beques.  

Segur que més d'un deixarà caure una llagrimeta...

DISCURS D’ACOMIADAMENT DELS ALUMNES

XXXIII PROMOCIÓ “NOUFONTS” 1997 / 2009

            

 

           Molt estimades mares, estimats pares, estimats professors i companys d’aquesta XXXIIIena Promoció de La Farga:

           M’agradaria abans que res donar-vos la benvinguda i convidar-vos a gaudir d’aquest acte acadèmic que, més que nostre, és de tots vosaltres. He de dir que sóc jo qui articula les paraules, però és tota la XXXIIIena Promoció qui us parla, sincera i emocionada, no per dir només allò que s’espera, sinó per expressar un sentiment que no és més que la barreja de molts.

          En aquest moment tant especial pensem que el primer a dir és, gràcies. Gràcies a vosaltres, mares i pares, ja que si som avui aquí és per obra més vostra que nostra. No deu ser fàcil per un pare o una mare triar l’escola del seu fill. Sap que aquesta decisió marcarà –per bé o per mal- la vida del seu petit. Vosaltres vau escollir La Farga. Ara, dotze anys després, en veieu el resultat i -n’estic segur- somrieu per dins i penseu “va valer la pena”. Jo us dic que sí, i per això, i per infinites coses més, és per a vosaltres el nostre primer agraïment. Sempre heu vetllat per nosaltres i ens heu ajudat tant com heu pogut. Us demano que, per molt que diguem que ja som grans i que no cal, no deixeu de fer-ho.

          Cal donar les gràcies també als professors, a tots ells, tots aquells qui -cada un amb el seu estil- han anat contribuint a fer d’aquells nens innocents, que tot ho miraven i que tot ho preguntaven, els homes que ara som.

           És fàcil de recordar -mai no l’oblidarem- aquell dia de setembre de 1997. Molts de nosaltres trepitjàvem La Farga per primera vegada. Així ho havien disposat els nostres pares. Amb aquella camisa blava, ara tant familiar, el xandall de la “F”, que difícilment arribaria al curs següent i la americana nova (igual que els homes). Recordo arribar i veure una escola que no s’acabava mai més, amb molts pavellons i patis, plena de racons i llocs per descobrir on creia que no hi aniria mai. I qui pot oblidar la seva primera aula? Els nous companys, els primers professors, el primer quadern de deures... allò no tenia res a veure amb el parvulari, allò ja era important. Tot i així, quan veia els alumnes més grans de l’escola, tant alts i alguns, fins i tot, amb barba, no podia evitar pensar, tant petit com era, “jo mai arribaré a ser com ells...” I ara sóc aquí, dient adéu al meu últim any a La Farga. Que lluny que queden el anys a Primària! Però semblen tant propers...

           De seguida va arribar l’amistat, la de debò, aquella que un cop forjada ja no es fon mai més, un vincle que ens unia. Van ser moltes les hores que vam passar junts: hores de jocs, de diversió, d’aprendre, de viure, molts bons moments inoblidables. Ara tapen algun mal record –que sempre n’hi ha- però que de mica en mica cau en l’oblit.

           Després va arribar l’ESO, una gran pas, un món nou... El primer que a molts ens va cridar l’atenció va ser que ens barregessin en classes diferents. No ho vaig acabar d’entendre en aquell moment. Perquè ho feien? Més endavant ens vam adonar que no ens separaven dels amics, sinó que ens acostaven a uns de nous. A poc a poc també es van anar unint cares noves al nostre grup. I ara en formen part com si haguessin estat aquí des de sempre. Junts vam aprendre a treballar en equip, i és que la ESO ja no era com primària. Ja no pintàvem, ara escrivíem, estudiàvem.

          Però el gran salt va ser fa poc, quan vam començar el Batxillerat. Això si que és estudiar de debò! Sort  n’hem tingut de les nostres sortides –Madrid, Pamplona, l’esquiada, ...-  i tantes altres activitats més que ens han permès respirar de tant en tant. I així, a poc a poc, entre canvis de classe i matèries de modalitat, hem deixat de ser la classe de l’A, del B, del C o del D per convertir-nos en la XXXIII Promoció, la promoció Noufonts. 

          Tampoc no podem oblidar els companys que hem anat deixant enrere al llarg d’aquests dotze anys. Ells també han contribuït a escriure la història de la nostra Promoció. Cal recordar, a més, que no sols de professors  està feta La Farga. Hi ha un nombrós grup de persones que han treballat fent tot el possible perquè la nostra estada a aquesta escola hagi estat tan agradable. Ens referim a les secretàries, les cuineres, el personal de neteja, l’antic jardiner, etc. És just que també per a ells vagi el nostre agraïment més sincer.

           Mares, pares, professors, són moltes les coses que hem après de vosaltres al llarg de tots aquests anys. No totes entren a la Selectivitat. Potser no recordarem una paraula de vocabulari o ens perdrem en una fórmula matemàtica. Però no oblidarem mai les lliçons més importants que ens heu ensenyat: la sinceritat, l’ajuda mútua, el sentit de la justícia, les ganes de lluitar... De tot això ens n’examina la vida. Però estem preparats. I és gràcies a tots vosaltres. 

         Companys, amics, sabíem que tard o d’hora aquest conte s’havia d’acabar. Han estat molts els anys junts, molts els esforços plegats. Però totes aquestes vivències ens han servit per coneixens els uns als altres. I estic segur que continuarem sempre amb aquesta mania de crear somnis i il·lusions i amb la boja voluntat de dur-les a terme passi el que passi. Però què és la vida sense somnis que caçar i objectius que perseguir? Sabem que el futur es forma a base de decisions. Hem d’escollir bé. Molts seguirem ara camins diferents, i la història ja dirà. Però la nostra amistat no s’ha de dissoldre mai.

          No sé si les paraules se les emporta el vent, però sé segur que el record de La Farga quedarà tatuat per sempre més en els nostres cors.

Gràcies de debò. No diem adéu, diem fins sempre, La Farga.

 

 

Promoció Noufonts                       

La Farga, 18 de maig de 2009.