diumenge, 1 de març del 2009

L'empat contra el CF Faro (1-1) obliga el juvenil a guanyar els dos propers partits

Pels pals !!

Mr. M. Morales (al descans):  “Sí, vale, el balón està duro. Y qué. Sois hombres”


Mr. M. Morales (al final):  “Duele mucho haberse dejado estos dos puntos. Qué me vais a decir a mí, que soy del Español”

   Vallvidrera, 28 (Fargapress).–  Un empat fora de guió a l'estadi del prestigiós combinat del CF Faro (1-1), obligarà l'equip juvenil de La Farga a guanyar els dos propers partits del calendari de la Lliga, a fi d'assegurar-se un lloc en la fase final del campionat sense de-pendre dels resultats dels adversaris.

  El juvenil de La Farga va oferir a l'afi-ció desplaçada a Vall-vidrera un recital de pals espectacular, que trigaran molt de temps a oblidar. Aquesta exhibició els va birlar una victòria més que merescuda, a la vista del joc dels dos equips lal llarg dels noranta minuts fixats pel reglament. El joc dels nostres, que van fer a nivell físic el partit més complet de la temporada, va brillar especialment durant la segona part de l'encontre.

  En una jugada desgraciada, fruit d'una errada en la pressió al mig camp, els locals es van avançar al marcador al primer temps. El Tese no hi va poder fer res, a part d'espolsar-se la calç de la indumentària, dipositada ge-nerosament des de la ratlla de gol als pantalons i a la samarreta. Tot i l'esforç dels nostres per igualar el partit, el joc va arribar al descans sense cap variació en el marcador.

  A poc de començar la segona part, el Rakos, en una jugada de velocitat explosiva, marca de la casa, establia l'empat. El domini dels nostres, amos absoluts del mig camp, començava a fer-se avassagador. El Joan F i l'Ignacio C servien amb comoditat pilotes d'or a les bandes i als homes en punta i la successió d'ocasions que s'anaven creant, era un presagi evident de la victòria que ja es veia cantada.

  La sort, però, es girà tossudament d'es-quena. Una i altra ve-gada, per tres cops, el Xavier FP, l'Alex G i l'Adrià J, estavellaren la bimba, per ordre alfabèticun rera l'altre, a les peces metàl-liques tubulars pintades de blanc —dues de verticals i una d'horitzontal— que delimitaven la superfície imaginària que va separar la glòria del triomf de la misèria de l'empat.

  La tarda fredota del dissabte no fou obstacle perquè es desplacés a Vallvidrera una àmplia representació de la 33 P, encapçalada pel Joan G, que no va deixar d'animar sorollosament els seus companys fins l'últim minut.

  El Lluís B, assabentat del resultat, va declarar amb seny qu“l'empat forma part del passat. Ara s'ha de guanyar la 3ª Avaluació”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada