Un equip farcit de baixes i lesions acomiada el 2008 guanyant al Sant Ignasi (3-2)
Mira-Sol, 20 (Fargapress).– Amb una alineació de circumstàncies, a causa de diferents baixes i lesions, l'equip juvenil de La Farga va acomiadar l'any amb una victòria clara en el partit que l'enfrontava amb els col·legues del col·legi Sant Ignasi de Barcelona. L'equip de Mira-Sol va fer un gran desplegament de joc, de domini i d'ocasions de gol, molt més generós que no pas l'assenyalat fredament pels guarismes finals del marcador del matx.
A fi saltar al camp en peu d'absoluta igualtat i de no donar avantatges a cap dels dos equips, el partit va començar amb un empat inicial de 0 a 0, complint escrupolosament la lletra i l'esperit del reglament de les competicions de futbol, aprovat per la FIFA, i que el Consell de l'Esport Escolar de Barcelona ha fet seu, almenys en aquest detallet, d'ençà la seva creació. Tot i que el reglament sigui taxatiu pel que fa al marcador inicial del partit, no diu absolutament res sobre quin ha de ser el resultat final. De vegades, el marcador no es mou, i el resultat final coincideix amb el resultat inicial de 0 a 0 . És una circumstància que es dóna sempre que cap dels dos equips no aconsegueix que la pilota traspassi completament la ratlla de gol de l'adversari.
Com és sabut, si la bimba traspassa la ratlla de gol, l'àrbitre del partit ho fa saber amb un toc de xiulet i se'n va amb pas atlètic cap al cercle central del terreny de joc. Els contraris, sovint amb cara de pomes agres, tenen el privilegi de recomençar el partit des de la ratlla del mig camp, un cop apaivagades les cridòries, les felicitacions i les cerimònies commemoratives, usualment força paleolítiques, amb què els qui han marcat solen celebrar aquest event, tan trascendental per a la felicitat col·lectiva de l'equip.
El dissabte, dia 20, els jugadors van representar cinc cops aquesta funció: tres vegades els locals i dues els visitants, com se'n deriva fàcilment del resultat final del partit.
De vegades, mentre els jugadors celebren el gol embogits, l'àrbitre l'anul·la, perquè el linesman li diu, per exemple, que hi havia un davanter que estava escanyant el porter dels altres o perquè el rematador era en posició de fora de joc. En aquest cas als celebrants se'ls posa cara de tontos. Tradicionalment arrenquen a córrer, esmaperduts, vers el jutge del partit per fer-li reconsiderar el veredicte. En tota la història de la civilització occidental no es recorda el cas que un àrbitre desanul·li un gol anul·lat. Els jugadors, però, no ho saben i solen plantar-se davant del referee fets una fúria. Si es posen molt pesats, a l'àrbitre se li acaba la paciència i ensenya una tarja de color groc al més enfurismat. Si el sarau passa de mida o es presenta adobat amb algun mot massa gruixut, que ultrapassi la bona educació, la tarja pot ser de color vermell.
Reprenent el fil del partit, les lesions del Ramon G i del Dani R van obligar el Míster a reconstruir l'eix central de la defensa. Per la seva banda, els laterals van complir sobradament la missió de frenar les escomeses dels enemics pels extrems. En aquesta tasca tan delicada va destacar l'actuació sense contemplacions del Gila, que demostrà a tothom que les arts marcials als passadissos del pavelló entre classe i classe, de dilluns a divendres, també poden resultar molt útils els dissabtes al matí. El fotògraf oficial de l'equip se n'encarregà d'immortalitzar-ho per a la posteritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada