dimecres, 28 de gener del 2009
33: la Promoció més fina
diumenge, 25 de gener del 2009
dissabte, 24 de gener del 2009
dilluns, 19 de gener del 2009
Mas del Bosc, mon amour
diumenge, 18 de gener del 2009
Victòria còmoda contra Pàdua (0-3) a set dies del derbi decisiu contra Viaró. Pitxu i Martín, un duet letal
dissabte, 10 de gener del 2009
dimecres, 7 de gener del 2009
Demà és 8: esmoleu les eines!
dilluns, 5 de gener del 2009
Ja tenim un logo!
diumenge, 4 de gener del 2009
Nadal, dolç Nadal...
La mare li pega la bronca i li crida, que s'en vagi a pentinar. Obre la porta per despedir a l'avi quan aquest ja està a l'ascensor.
Les portes es tanquen i l'avi es pilla el dit. Aconsegueix obrir la porta abans que es tanqui del tot i sona: boom! : el pollastre s'acaba de cremar: ha petat la olla a pressió. El meu pare, que estava llegint un llibre, s'ensurta i desperta del seu somni literari: pren consciencia de la situació i ajuda a la nena a canviar-se. La mare despedex a l'avi i s'endintra a la cuina: collons, tot està negre!
En aquestes que surt la nena: i quina falda em poso?. Apunt de ventar-li una clatellada va el pare corrents cap a la nena i es rellisca amb el pipi que fa el bebé que li han regalat a la cosineta i que se l'ha deixat a casa per que anaven a Molins de Rei a celebrar el Nadal.
El meu pare s'aixeca i diu que no aguanta més que s'en va amb l'avi a missa, que estava a fora casi en estat vegetatiu. Es tanca la porta del pis i la meva mare encara frega el terra.
Tira enfurismada el pollastre a la rentadora, no s'ha donat compte. Jo el recullo lentament i clar, no la deixo passar per que la rentadora està de camí a la seva habitació. M'empemta per passar i s'estavella al terra pegant-se un cop de mil dimonis. Em pega a la bronca i va a canvair-se, que encara estava en devantall.
En aquestes que apareix la gran amb la faldilla negra dels nassos i diu que li lligui el vestit. Jo ja no aguanto més: em fa mal tot! queden sols 5 minuts i encara estem així! Així doncs que m'en farto, surto al carrer i respiro la calma suspesa a l'aire del dia de Nadal.
Caram! quina tranquilitat que hi ha al carrer: sembla com si no hi hagués ningú, i es pot respirar amb calma... Vaig dons caminant lentament cap a l'església, i no se m'acudeix imaginar-me l'interior de cada casa que veig des del carrer amb les llums enceses...
dissabte, 3 de gener del 2009
divendres, 2 de gener del 2009
Bon Nadal, Bon Any i Bon Futbol!
Un equip farcit de baixes i lesions acomiada el 2008 guanyant al Sant Ignasi (3-2)
Mira-Sol, 20 (Fargapress).– Amb una alineació de circumstàncies, a causa de diferents baixes i lesions, l'equip juvenil de La Farga va acomiadar l'any amb una victòria clara en el partit que l'enfrontava amb els col·legues del col·legi Sant Ignasi de Barcelona. L'equip de Mira-Sol va fer un gran desplegament de joc, de domini i d'ocasions de gol, molt més generós que no pas l'assenyalat fredament pels guarismes finals del marcador del matx.
A fi saltar al camp en peu d'absoluta igualtat i de no donar avantatges a cap dels dos equips, el partit va començar amb un empat inicial de 0 a 0, complint escrupolosament la lletra i l'esperit del reglament de les competicions de futbol, aprovat per la FIFA, i que el Consell de l'Esport Escolar de Barcelona ha fet seu, almenys en aquest detallet, d'ençà la seva creació. Tot i que el reglament sigui taxatiu pel que fa al marcador inicial del partit, no diu absolutament res sobre quin ha de ser el resultat final. De vegades, el marcador no es mou, i el resultat final coincideix amb el resultat inicial de 0 a 0 . És una circumstància que es dóna sempre que cap dels dos equips no aconsegueix que la pilota traspassi completament la ratlla de gol de l'adversari.
Com és sabut, si la bimba traspassa la ratlla de gol, l'àrbitre del partit ho fa saber amb un toc de xiulet i se'n va amb pas atlètic cap al cercle central del terreny de joc. Els contraris, sovint amb cara de pomes agres, tenen el privilegi de recomençar el partit des de la ratlla del mig camp, un cop apaivagades les cridòries, les felicitacions i les cerimònies commemoratives, usualment força paleolítiques, amb què els qui han marcat solen celebrar aquest event, tan trascendental per a la felicitat col·lectiva de l'equip.
El dissabte, dia 20, els jugadors van representar cinc cops aquesta funció: tres vegades els locals i dues els visitants, com se'n deriva fàcilment del resultat final del partit.
De vegades, mentre els jugadors celebren el gol embogits, l'àrbitre l'anul·la, perquè el linesman li diu, per exemple, que hi havia un davanter que estava escanyant el porter dels altres o perquè el rematador era en posició de fora de joc. En aquest cas als celebrants se'ls posa cara de tontos. Tradicionalment arrenquen a córrer, esmaperduts, vers el jutge del partit per fer-li reconsiderar el veredicte. En tota la història de la civilització occidental no es recorda el cas que un àrbitre desanul·li un gol anul·lat. Els jugadors, però, no ho saben i solen plantar-se davant del referee fets una fúria. Si es posen molt pesats, a l'àrbitre se li acaba la paciència i ensenya una tarja de color groc al més enfurismat. Si el sarau passa de mida o es presenta adobat amb algun mot massa gruixut, que ultrapassi la bona educació, la tarja pot ser de color vermell.
Reprenent el fil del partit, les lesions del Ramon G i del Dani R van obligar el Míster a reconstruir l'eix central de la defensa. Per la seva banda, els laterals van complir sobradament la missió de frenar les escomeses dels enemics pels extrems. En aquesta tasca tan delicada va destacar l'actuació sense contemplacions del Gila, que demostrà a tothom que les arts marcials als passadissos del pavelló entre classe i classe, de dilluns a divendres, també poden resultar molt útils els dissabtes al matí. El fotògraf oficial de l'equip se n'encarregà d'immortalitzar-ho per a la posteritat.